top of page

 

 



Nyem no yog lub hmong translation

 

Que significa la Salud Mental para Mí

Un enfoque comunitario para mejorar los retos de la salud mental

 

 

 

 

Movimiento de Salud Mental de California

 

SanaMente is un movimiento de salud mental de California. Somos millones de individuos y miles de organizaciones trabajando para avanzar hacia la salud mental.

Cada día, millones de personas enfrentan el estigma relacionado con la salud mental debido a que ellos o sus seres queridos encaran estos retos. Mucha de estas personas se sienten aislados y solos, y pueden pasar varios años antes que decidan recibir ayuda. La meta de SanaMente es de aumentar las voces de todas las personas que quieran poner un alto a este estigma, y crear una comunidad donde todos se sientan seguros de obtener el apoyo que ellos necesiten.

Las personas pueden hacerlo y pueden mejorar, simplemente al hablar abierta y honestamente acerca de su salud mental. Nosotros podemos hacerlo posible. Usted puede participar en este movimiento local de SanaMente, atendiendo a Care Enough To Act. Comuníquese o visite la página de web para mayor información.

 

Hablando Abiertamente Acerca

de la Salud Mental

Por Matt Jocks

 

Al dolor emocional le gusta esconderse. El primer paso para el mejoramiento es traerlo hacia la superficie.

 

Care Enough to Act (CETA) es un esfuerzo colaborativo de individuos y agencias de los Condados de Butte, Tehama, y Glenn los cuales se dedican a proveer esperanza a aquellos que se ven afectados por una enfermedad mental. El objetivo principal  es de incrementar el entendimiento sobre la salud mental y disminuir el estima y la discriminación.  

“Conceptualmente, esto nos afecta a todos.” Dice Tom Kellem, Director Executivo de Stonewall Alliance y es co-presidente de CETA. “Las personas pueden pensar ‘no se de alguien quien ha sido afectado.’ Más personas de lo que pensamos han pensado acerca o están pensando acerca del suicidio o están lidiando con una depresión.” 

Estos pensamientos y sentimientos en forma de dolor se ocultan de la vista la mayor parte del tiempo pero permanece en la superficie. CETA utiliza eventos públicos, entrenamientos, y colabora con otras organizaciones para sacarlos a la luz.

 

“Es solo una cuestión de conciencia,” dice él. “Es hacer un poco de auto-educación acerca de las señales. Es estar disponible a hacer a alguien la pregunta, una pregunta significativa, para saber cómo están. Es mejor hacer la pregunta, quizás esa persona puede responder ‘Esto no es de tu importancia.’ Pero siempre es mejor arriesgarse sobre todo si realmente puedes ayudar a alguien.” 

El estigma es una barrera que está siempre presente para el tratamiento de la salud mental y la prevención del suicidio, dice Jeremy Wilson, Coordinador de MHSA del Departamento de Salud Mental del Condado de Butte y co-presidente de CETA.

 

“El estigma es una creencia que las personas tienen y que evita que estas busquen ayuda,” dice Wilson.  “Como consecuencia tratan a las personas de distinta manera y hasta se les discrimina. Los individuos afectados por una enfermedad mental enfrentan el estigma diariamente.”

Wilson enfatiza que el estigma puede aumentar por distintas maneras, incluyendo estigma social, estigma propio, o ideas vinculadas hacia el aspecto cultural o la crianza de la persona.

 

“Nosotros vivimos en un mundo diverso, un estado diverso y una comunidad diversa. Diferentes culturas tienen diferentes puntos de vista acerca de la salud mental,” el dice.

 

A pesar de la persistencia sobre el estigma, Kelem piensa que la mayoría de las personas tienen el instinto de ayudar. Es una cuestión de acoplarla a de forma educativa y concientización.

 

“Usted puede ver a una comunidad como la de Chico. La gente lo ve como un lugar pequeño. La gente todavía detiene la puerta para otras personas y hace esos pequeños gestos de amabilidad,” el dice. “Yo creo que lo que estamos tratando de decir es que tomemos esos valores y los extendamos para así poder cuidar el estado emocional de cada uno de nosotros”. Nosotros nunca dejaríamos a una persona lastimada físicamente tirada en la calle. Entonces porque está bien ignorar a una persona lastimada emocional o mentalmente?”

 

Kelem y Wilson coinciden que las cosas están mejorando, y las campañas educativas a gran escala como las que lleva a cabo CETA han ayudado. Celebridades de alto perfil están hablando acerca de los asuntos de salud mental para crear conciencia. En ocasiones requiere solamente de esos pequeños gestos.

 

“Yo uso el listón verde (para la salud mental) alrededor del pueblo,” dice Wilson. “Y la gente casi siempre pregunta el significado del mismo. Eso es lo que estamos tratando de hacer. Iniciar una conversación. Construir un sentimiento para que las personas sepan que no están solos.”

“El estigma es una creencia que las personas tienen y que evita que busquen ayuda,” dice Wilson.  “Como consecuencia tratan a las personas de distinta manera y hasta se les discrimina. Los individuos afectados por una enfermedad mental enfrentan el estigma diariamente.”

Jeremy Wilson Coordinador de MHSA del Departamento de Salud Mental del Condado de Butte.

Cambiando la Conversación

Una estudiante encuentra la libertad de ser ella misma

Por Mike Blount

 

Cuando la abuelita de Morgan Gray murió en el 2011, fue un momento definitivo en su vida. El haber encarado una muerte en la familia la hizo entender que ella había estado luchando constantemente contra la depresión, y quería hacer algo acerca sobre eso. Temía de una reacción negativa por parte de su familia. Gray decidió hablar primeramente con el consejero de su escuela preparatoria (High School). Enseguida ella hablo con su familia.

 

“El estima en mi familia fue que nunca se le dio validez a lo que yo estaba pasando”, dice Gray.

 

“Ellos siempre me vieron como una persona dramática o como alguien que necesitaba atención. Le comente a mi mama que tenia pensamientos suicidas y ella me dijo que dejara de lloriquear ya que la depresión era algo que solo afectaba a los blancos.”

 

Gray dijo que el haber estado en un ambiente negativo fue muy difícil para ella, pero que las cosas cambiaron cuando ella se fue a California State University, en Chico. Ahí ella pudo recibir consejería gratuita por parte de la universidad. Durante las sesiones de consejería ella aprendió mas sobre la depresión y las diferentes maneras de enfrentarla, incluyendo el hablar con otros acerca de sus continuas luchas y de como pasar mas tiempo haciendo cosas que disfrutaba.

 

Uno de los cambios mas grandes para Gray llegaron cuando ella empezó a participar en programas de Cross Cultural Leadership Center. Ahí conoció a otros estudiantes de diversos orígenes quienes escucharon su historia y la alentaron a seguir adelante.

 

“Para sentirme mejor acerca de mi persona, yo necesitaba salirme del ambiente negativo en el que me encontraba,” dice Gray. “Yo llegue a la universidad sin tener una idea de quien yo realmente era. No no era capaz de ser yo misma hasta que encontré un sistema de apoyo en este lugar. Tengo que vivir por mi y no dejar que lo que otras personas piensen de mi determine quien soy yo. Por la primera vez en mi vida, yo puedo afirmar que realmente me amo a mi misma.”

 

Hoy, Gray de 19 años, se mantiene ocupada con muchas actividades extraescolares. Ella disfruta escribir en su diario y bailar, y dice que los pasados dos años han sido los mejores de su vida. Gray también tiene una gran pasión por ayudar a que la gente en la comunidad entienda las enfermedades mentales. 

 

“Lo que a mi me gustaría que cambiara seria la manera como la gente de la comunidad negra viera las enfermedades mentales y las maneras en como pueden apoyar a alguien que la sufre”, dice Gray. “Mi familia y amigos de la comunidad me apagaban, y es algo que yo observe constantemente. Yo creo que la gente tiene miedo de hablar sobre eso porque piensan que no encontraran el apoyo que necesitan. La educación es la llave.”

 

Morgan Gray recibió consejería del programa para estudiantes del California State University, en Chico. Donde ella aprendió las diferentes maneras de enfrentar la depresión. Con este apoyo, Gray dice que los pasados dos años han sido los mejores y han proporcionado un periodo de mayor crecimiento en su vida.

 

 

Algunas de las señales

 

No existe una señal de advertencia definitiva que indique que alguien esta pensando en suicidarse. En algunos casos, existen señales invisibles. Sin embargo, existen cosas que puedes observar las cuales te ayudaran a cómo puedes responder con empatía si es que alguien esta en riesgo.

 

Existen tres áreas para mantenerte al tanto de estas señales:

 

Cambios de comportamiento

 

Un cambio repentino en el comportamiento por ejemplo dormir mas, o involucrarse en conductas de mayor riesgo pueden ser señales de riesgo.

 

Sentimiento de desesperanza

 

Es normal que alguien pierda la esperanza en un momento determinado, pero ciertas frases pueden indicar cuando alguien esta en riesgo. Por ejemplo, “Yo ya no quiero estar aquí ya mas.”

 

Una perdida reciente

 

La perdida de una relación significativa, un miembro de la familia, amigo o el sentido de identidad pueden ser también un factor de riesgo.

 

Lo mejor que puedes hacer para prevenir el suicidio es estar al pendiente y hacer preguntas directas. “Estas pensando en suicidarte?” esto puede ser difícil, pero el tener una conversación con alguien en riesgo abrirá la puerta para pedir ayuda.

 

Para aprender más señales de alerta para alguien que se encuentra en riesgo, visite www.suicideispreventable.org.

 

Sanando a Nuestros Veteranos

Ofreciendo tratamiento para la salud mental a aquellos que sirvieron

Por Kate González

 

Cuando las personas civiles piensan que los miembros de la nación que han servido en el ejercito militar provocan imagines de de valentía, patriotismo, y fuerza, ellos raramente imaginan el dolor que se encuentra escondido bajo el uniforme.

 

Sin embargo cuando se refiere a enfermedades mentales y pensamientos suicidas, lo que un veterano experimenta puede ser muy parecido a cualquier otra persona.

 

El Dr. Deland Peterson, administrador clínico de salud mental con VA Northern California Health Care System, ha observado que mucho que se antepone en la manera como los civiles y los veteranos experimentan y son tratados por pensamiento de suicidio. El ha trabajado directamente con veteranos como psicólogo por varios años.

 

“Los veteranos son personas también,” dice Peterson, el mismo un Veterano de las fuerzas armadas. “Ellos padecen de los mismos tipos de depresión.”

 

Los factores que contribuyen a la depresión, como el divorcio, dolor crónico, desordenes médicos o desordenes de estrés crónico, pueden afectar el estado mental de cualquiera. De la misma manera, afectan las barreras de tratamiento que impactan a los veteranos así como a civiles. Un ejemplo es el estigma.

 

“El estima afecta las fronteras de nuestra sociedad,” dice Peterson. “Nosotros comparamos los tratamientos de salud mental con algún tipo de debilidad o falla personal…En las oficinas de Veteranos utilizan maneras productivas para tratar de reducir el estigma.”

 

Para hacer que los tratamientos de salud mental sean más accesibles, la clínica de Veteranos integra evaluaciones de salud mental en las citas de salud general.

 

“Nosotros evaluamos por problemas de alcoholismo, PTSD, y depresión, para que todo aquel que llegue a ver un proveedor de salud primaria obtenga evaluaciones periódicamente.”

 

La transportación puede ser otra barrera significativa para los veteranos que viven en las áreas rurales. La Clínica Ambulatoria de Veteranos de Chico ofrece reembolsos de transportación, dependiendo de los ingresos y la elegibilidad, de manera que los pacientes puedan llegar a la clínica para su tratamiento. Ellos también ofrecen servicios de Telesalud, los cuales son accesibles para que los pacientes obtengan consulta y reciban diagnósticos de médicos de hospitales de Veteranos en Sacramento, Oakland y otras ciudades por medio de conferencias de video.

 

Para proporcionar servicios óptimos de salud a los veteranos, el VA utiliza tratamientos basados en la evidencia. Los tipos de tratamiento incluyen terapia cognitiva conductiva—la cual ayuda a que los pacientes aprendan nuevos patrones de razonamiento y desarrollen comportamientos positivos –y terapia interpersonal, la cual se enfoca en la fomentar relaciones saludables.

 

Estos pequeños éxitos ayudan a que Peterson se mantenga optimista, dicho éxito es definido a nivel individual.  Para algunos veteranos, significa el regreso a su trabajo; para otros significa el poder construir nuevas relaciones sociales.

 

“Nosotros definimos el éxito como personas que están funcionando mejor,” dice el.

 

Una red de amigos y familia que brindan apoyo puede ser la llave para un tratamiento exitoso. De la misma manera es un grupo de compañeros veteranos.

 

“Los veteranos poseen una hermandad que se enaltece al servicio militar,” dice Peterson. “Los dos lados se benefician significativamente…ya sea recibiendo la asistencia o proporcionando asistencia a los demás.”

 

Si usted es un veterano o conoce a un veterano el cual tenga pensamientos suicidas, comuníquese con la Línea de Crisis para los Veteranos al 1-800-273-8255 y presione 1.

 

Encontrando la Luz

Después de haber considerado el suicidio, Rodney Cooper encontró las razones para vivir

By John Flynn

 

Después de repetidos episodios psicóticos el fue orillado a la desolación. Rodney Cooper literalmente se encontró al pie de un acantilado. Con vista hacia la Bahía de Half Moon, él se preguntaba si un terremoto podría sorprenderlo y empujarlo hacia las aguas, trayendo de esta manera alivio por medio de la muerte.

 

“Cuando tu te sientes solo y deprimido, sientes que nunca vas a mejorar,” dice Cooper. “No puedes ver la luz del día. No tienes la convicción que lograras verla. Pero esta ahí si te aferras a ella.”

 

Un helicóptero de rescate volaba por ahí, y Cooper subió de la orilla del acantilado. Semanas después, el fue admitido a un hospital donde se pudo recuperar.

 

Cuando niño, Cooper tuvo dificultades para encontrar su lugar después de que su mama de origen Pottawatomie y su padre un Yurok lo llevaran a una comunidad agrícola en lugar de una reservación, con la esperanza de que la asimilación a la corriente principal de la sociedad Americana traería consigo mas oportunidades.

 

“Ha sido muy difícil,” dice el. “Ha sido difícil para mi de cualquier manera, luchando con las realidades de su pasado, tratando de encontrar un balance en el mundo entre los Nativos Americanos y el mundo de los no-Nativos Americanos.” 

 

Las batallas de Cooper son demasiado familiares; los Nativos Americanos mueren debido al suicido a mas del doble de la taza nacional.

 

Ahora, después de tratamiento de salud mental, Cooper se encuentra en un lugar más estable y ha encontrado maneras de luchar contra la depresión.

 

“Todos tenemos pensamientos profundos y obscuros. La gente lucha en contra de estos de manera diferente, pero todos tenemos esos pensamientos. Hay algunas cosas que me ayudan, “dice el. “Leyendo literatura me ayuda. El arte me ayuda. La Meditación me ayuda. Me ayuda a entender las experiencias que tuve.”

 

Por medio de estas practicas terapéuticas, el ha encontrado la motivación para seguir viviendo. El ayuda a otros que han experimentado depresión y desesperanza similar.

 

“Estoy enfocado a limitar el sufrimiento,” dice el. “La gente sufre. Si pudiera mejorarlo, promover larga vida y reducir el sufrimiento, yo habré hecho mi parte.” 

 

A pesar de que el todavía lucha con periodos de psicosis, Cooper ha encontrado maneras de manejar los episodios de una manera controlada. El escribe para procesar sus pensamientos, esperando que algún día, algo que escriba ayude a alguien en el mismo estado. Después de haber estado en el acantilado hace ya 20 años, él está ahora enfocado en hacer lo mejor de su futuro.

 

“Mi meta en la vida es vivir lo mas que pueda,” el dice. “Existen muchas cosas que quiero que pasen. Hay muchas cosas interesantes que están pasando en la vida en este momento. Cada día puede ser una lucha o un desafío, pero vale la pena.”

Como ayudar

 

Simplemente un curso de primeros auxilios (CPR) enseña a los individuos que hacer en caso de que alguien tenga un ataque al corazón. Los cursos de Primeros Auxilios de Salud Mental (MHSA) enseña a cómo ayudar a alguien que presenta señales de una enfermedad mental o que se encuentra en crisis.

 

MHSA es un programa nacional diseñado a educar a las personas acerca de los trastornos mentales. El entrenamiento dura ocho horas y cubre una variedad de temas, así como también el que hacer cuando una persona esta pensando en el suicidio, restituyendo mitos y estereotipos acerca de las enfermedades mentales, e incluye varios ejercicios prácticos.

 

Cualquier persona es bienvenida a participar. Los cursos de capacitación son ofrecidos para adultos y jóvenes, en español he ingles.

 

“Nosotros creemos que los Primeros Auxilios de Salud Mental son una herramienta de mucho valor por lo tanto estamos capacitando a la agencia en general para que este mejor preparada para manejar estos desafíos.” Dice Betsy Gowman, Directora de la Agencia de Salud Mental del Condado de Tehama. “Nosotros creemos que tendremos una comunidad mas saludable si la gente puede responder, identificar y entender a individuos que estén experimentado un crisis de salud mental.”

 

Existen entrenadores de MHSA en CSU, Chico y el Condado de Tehama. Para mayor información acerca de los entrenamientos, visite la pagina de www.eventbrite.com y busque por Mental Health First Aid (Primeros Auxilios de Salud Mental) bajo eventos y Red Bluff bajo la ubicación. O llame a Kelly Keith al 530-527-8491 ext. 3713

 

Para información general, visite www.mentalhealthfirstaid.org.  

 

Kev Nyuajsiab Txhais licas rau kuv 

Lub zejzog txoj kev nyuajsiab ntxhov plawv

Txhua Lub Tswyim Tseemceeb

 

Each Mind Matters Txhua Lub Tswvyim Tseemceeb yog xeev Calisfausnia txhawb nqa rau sab kev Nyuajsiab. Peb muaj roob tus neeg txhiab lub koomhaum los txhawb nqa txog tus kab mob nyuajsiab. 
Txhua txhua hnub, muaj roob tus neeg tau raug lub qhov txhag no ua rau lawv muaj kev nyuajsiab rau qhov lawv tus hlub tau raug txoj kev nyuajsiab no. Coob leej ntau tus neeg tau raug cais thiab mus nyob ib leeg, mus nyob tiv tus kabmob nyuajsiab ua niaj ua xyoo mam tau txais txoj kev pab. Lub homphiaj ntawm txhua lub hlwb tseemceeb yog los muab lub suab tawm rau tib neeg los muab lub qhov txhab no kho kom nqawm, kom lub zejzog paub tawm mus nrhiav txoj kev ntxawb kev pab uas lawv ntshaw.
Sawvdaws yeej tau thiab ua tau zoo tshaj ntxiv, los ntawm txoj kev tham qhib siab lug thiab tham qhov tseeb txog tus kabmob nyuajsiab peb sawvdaws yuav muaj yeej. Koj tuaj koom tau rau  Txhua Lub Tswvyim Tseemceeb ntawm Care Enough To Act. Hu losyog mus saib rau ntawm

 

Qhibsiab rau Txoj kev Nyuajsiab

Tus Sau yog Matt Jocks

 

Txoj kev ntxhovsiab nyiam muab npog tseg ua tus mob. Thawj thawj kaujruam yuav muab tshem tau tawm yog coj los kom pom.
Care Enough To Act (CETA) yog ib txoj kev sibkoom los ntawm txhua tus txoj kev mobsiab thiab txhua lub koomhaum nyob rau Buttte, Tehama thiab Glenn counties mobsiab rau los npaj pab kev vam rau cov neeg tau taug txoj kev nyuajsiab. Lub tswvyim yog los pab txoj kev totaub rau txoj kev nyuajsiab thiab txo txoj kev muaj qhov txhab thiab sibcaim.
“Tejno, nws raug rau txhuas leej txhuas tus,” hais Thomas Kelem, Thawjcoj ntawm Stonewall Alliance thiab lwm Thawj ntawm CETA. “Neeg yuav xav hais tias, ntshe kuv tsis paub leejtwg raug lino,’ Cov neeg raug lino coob tshaj li qhov lawv xav losyog lawv twb xav txog qhov tua lawv tus kheej losyog xav txog txoj kev yuav ua licas thiaj daws tau txoj kev nyuajsiab”. 
Cov kev xav kev mob no nws raug muab zais npog tsis coj los kom pom. CETA siv cov koob tsheej, kev cobqhia thiab kev sibkoom nrog rau lwm lub koomhaum nrhiav cov teebmeem no.
“Nws tseemceev heev tshuas yog tias yuav tau qhia ntxiv xwb,” Nws hais. “Nws yog kev yus qhia yus tus kheej txog cov teebmeem. Nws yuav ua rau lwm tus neeg muaj lus nug, nug cov lus kom tsim nyog, hais txog lawv nyob tau licas. Nws zoo qhov yuav tsum tau nug thiab hais tias, ‘Nws tsis yog koj teeb meem.’ Zoos tshaj yuav tsum pib me me yog hais tias koj txau siab hlo pab lwm tus.”
Lub qhov txhab yog ib yam meemtxom niaj hnub no rau txoj kev kho tus kabmob kev nyuajsiab thiab tivthaiv kev tua yus tus kheej, hais Jeremy Wilson, MHSA coordinator rau Butte County Cajmeem Siab Kev Nyuajsiab thiab yog tus lwm thawj co-chair rau CETA. 
“Lub qhov Txhab yog ib yam ntsheeg tias neeg muab tuav ua teeb meem rau lawv tus kheej tsis coj mus ua tshwm sim,” Wilson hais. “Nws ua rau lawv saib lwm tus neeg txawv thiab cais lwm tus kheeg. Cov neeg tau raug lub qhov tshab no yeej tau paug rau txoj kev nyuajsiab rau lub qhov txhab txhua hnub.” 
Wilson hais tias lub qhov txhab no yog los ntawm ntau yam, xwsli, kev ua neej ua neeg, tus kheej, losyog tej tswvyim kev moojkav mojcoj losyog kev pib.
“Peb nyob rau lub ntiajteb muaj ntau hom neeg, lub xeev muaj ntau hom neeg thiab lub zejzog ua muaj tau hom neeg. Thiab txawv kev moojkav mojcoj tsis xav ib yam rau tus kabmob nyuajsiab,” nws hais.
Cov qhov txhab yeej tsis zoo, Kelem xav tias feem ntau neeg yeej tsis muaj peevxwm mus nrhiav kev pab. Nws yog ib qhov tseemceeb los ntawv txoj kev kawm thiab paub.
 “Koj siab lub zejzog zooli Chico. Neeg pom tias nws yog ib lub zos me me. Tibneeg ib tug qhib qhov rooj rau ib tug thiab sibpab tej yam me me,” Nws hais. “Kuv xav tias tej peb tham txog mas muaj nqi heev thiab yuav ntxawb kom lawv ib leeg saib tau ib leeg rau tus kabmob nyuajsiab. Peb yuav tsis cias raug mob pwv ntawv kev. Yog vimlicas thaij yuav Ok novqab cais tus neeg raug tus kabmob kev nyuajsiab tiv tus mob?”
Kelem thiab Wilson nkawv pomzoo hais tias yeej kho tau. Yuav tau rhiav kev pab cobqhia kom nyav, xwsli mus khiav losntawm CETA, yeej pab tau. Ua koobtsheej txawb nqa qhib qhia txog lawv tej kev nyuajsiab kom ntau qhov ntawv yuav pab tau ibyam thiab. Thiab tej lub sijhawm, nws yog tejyam me me los yeej yuav pab tau.
“Kuv rau txoj hlua ntshuab (sawvcev kev nyuajsiab) mus ncig lub zejzog,” Wilson hais. “Thiab neeg nug yuav luag txhuas tus qhov ntawv yog rau abtsi. Thiab nws yog qhov pib tham tej lus no tawm. Ntawv yog peb txoj kev npaj ua mus. Pib tham lus lino. Qhov no ua qhia rau lawv tias tsis yog lawv thiaj yog cov raug hom kabmob no xwb, lwm tus los yeej raug ib yam.”

“Ntsheeg tias tibneeg muab tej kev cawspliav khaws tseg lawm, ua rau lawv muaj teebmeem. Nws ua rau lawv saib lwm tus neeg txawv thiab muaj kev ntxub ntxaug lwmleej lwmtus. Cov uas tau raug tus kabmob nyuajsiab no mas yeej nyob nrog lub qhov txhab txhua txhua hnub.”

- Jeremy Wilson, MHSA Tus Thawj rau  Butte County Saib Sab Kev Nyuajsiab
 

Tus kawmtxuj nrhiav tau txoj kev ywjpheej rau nws tus kheej

Pauv txoj Kev Tham

Tus Sau yog Mike Blount

 

Thaum  Morgan Gray’s pog tau nruamsim rau xyoo 2011,Nws yog ib lub sijhawm npaj tsev rau nws lub neej. Ua neej nyob nrog tus neeg tuag rau tsevneeg ua rau nws pom tias nws yeej muaj kev nyuajsiab tas li,thiab nws thiaj xa ua ib yam abtsi rau qhov ntawv. Ntsheeg tias yuav muaj kev phem los ntawm nws tsevneeg, Gray txaiv txim siab qhia rau nws tus high school counselor/ tus pab thawj zaug. Lintawv nws thiaj qhia rau nws tsevneeg. 
“Lub kiavtxhab ua kuv muaj rau kuv tsevneeg ntawv vim kuv tsis muab qhov tseeb coj los qhia rau kuv tsevneeg hais tias yog ua licas,” Gray hais. “Lawv sawvdaws saib kuv zooli kuv ua ib qhov yeebyam rau lawv xwb losyog kuv xav tau kev pab. Kuv qhia kuv niam tias kuv twb xav tuas kuv tus kheej lawm xwb, kuv niam tseem hais rau kuv tias nqos koj cov lus koj hais ko mus— Tej niag kev nyuajsiab no tsuas yog cov neeg tawv dawb thiab muaj xwb.”
Gray hais tais nyob rau hauv ib lub neej rau sab tsis yog mas ua rau nws ua neej nyuaj kawg li, tabsi ua rau nws lub neej pauv thaum nws mus kawm rau tsev teejkawm qibsiab California State University, Chico. Nyob rau ntawv nws tau txais kev cobqhia pab dawb free counseling nyob rau ntawd tsev teejkawm. Nyob rau cov kev cobqhia Gray kawm tau ntau yam txog txoj kev nyuajsiab thiab ntau txoj kev pab los daws txoj kev nyuajsiab, uas yog nrog lwm tus tham txog tej kev yuajsiab uas nws tau taug thiab muab lub sijhawm ntau heev los ua yam nws xav ua. 
Qhov uas pauv Gray loj tshaj plawv yog thaum nws los koom nrog qhov kev pab nyob ntawm Cross Cultural Leadership Center. Ua nws tau los ntsib lwm haivneeg mloog nws cov keebkwm thiab ntxhawb nqa kom nws yuav tsum sibzog rau nws lub neej tom ntej.
 “Kuv yuav xav zoo txog kuv tus kheej, kuv yuav tau tawm ntawm lub neej uas tsis yog” Gray hais. “Kuv tuaj kawm txuj tsev teejkawm qibsiab yeej tsis paub tias kuv yog leej twg. Kuv yeej tsis yog kuv txog thaum kuv muaj cov neeg los txhawb thiab sibkoom nrog kuv mus. campus.Kuv yuav nyob li kuv nyob thiab yuav tsis nyob li lwm tus neeg xav thiab hais tias kuv yog leej twg. Rau thawj thawj zaug tsis tau muaj duas, kuv hais tias kuv hlub kuv tus kheej.”

Hnub no, Gray, muaj 19 xyoo, nws sibzog ua haujlwm nrog rau ntau qhov kev ua haumlwm. Nws nyiam sau ntawv thiab ua yeebyam, thiab nws twb tau dhau ob lub xyoo ua yog ob xyoo zoo heev hauv nws lub neej. Gray yog ib tug neeg muaj lub siab pab nws lub zejzog kom sawvdaws totaub txog tus kab mob kev nyuajsiab. “Ib qhov loj tshaj nplaws kuv xav pom yog xav kom dub lub zejzog los xyuas txog cov kev nyuajsiab ib leeg ntxhawb ib leeg.” Gray hais. “Kuv tsevneeg thiab kuv cov phoojywg lawv kaw kuv qhov ncauj,  thiab nws yog tej yam ua kuv yeej xav tagli rau kuv tus kheej.  Kuv xav tias neeg ntshai tham tawm vim lawv ntshai tsam tsis muaj neeg ntxhawb lawv. Txoj kev kawm yog tus yawmsij.”

 

“Thawj thawj zaug tsis tau muaj dua, uas kuv tau hais tias kuv hlub kuv tus kheej.” - Morgan Gray

 

Morgan Gray tau txais txoj kev cobqhia pab dawb (counseling) los ntawm cov kawmntawv txoj kev pab nyob rau California State University, Chico, ua yog qhov chaw nws kawm txog txoj kev txwv pab rau sab kev nyuajsiab. Nrog txoj kev ntxhawb nqa no, Gray hais tias ob lub xyoo dhau los mas nws yog ib txoj kev ywjsiab loj hlob tseemceeb rau nws lub neej tshaj plaws.
 

 

Yuav pab tau licas

 

Zoo li qhov kawm txog CPR xwb los twb yog ib qhov kev pab tau rau lwm tus thaum lawv muaj mob plawv nres, Kawm txog Kev Nyuajsiab qhov Mental Health First Aid (MHFA) kom paub txog tus cim thaum muaj ib tug neeg raug tus kabmob kev nyuajsiab losyog muaj kev timtsum.


MHFA yog ib txoj kev pab thoob plaws lub tebchaws no los ua ib txoj kev kawm cobqhia rau cov neeg tau raug tus kabmob kev nyuajsiab.  Qhov kev cobqhia no siv sijhawm yimteev thiab muaj ntau yam kev qhia nyob rau hauv, xwsli yuav ua licas thaum pom tias muaj tus neeg xav txog txoj kev yuav tua nws tus kheej, thaum pom tej yam txawv thiab cov kabmob nyuajsiab ntau yam txog kev nyuajsiab thiab ntxiv rau cov kev ua kiag nrog yus xaistes.
Txhuas leej txhuas tus tuaj koom tau.  Kev cobqhia no yog muaj rau cov laus thiab cov hluas, thiab muaj  hais ua lus Mev thiab lus Askiv.


“Peb ntsheeg tias Kev Nyuajsiab Txoj Kev Pab Mental Health First Aid yog ib yam muaj txiajntshim  los cobqhia rau tagnrho lub koomhaum cov neeg ua dejnum kom npaj paub txog tej yam lino tau siv thaum muaj kev tshajlij thiab paub siv,” hais Betsy Gowan, Kev Nyuajsiab tus Thawj Pwmtsav nyob rau Tehama County Cajmeem Saib kev Nojqab Haushuv. “Peb txoj kev ntsheeg mas yog tias peb lub zejzog yuav nojzoo nyobzoo yog tias sawvdaws kam teb, kev sib totaub, qhia txog tej kev tau muaj tshwmsim hais txog tus kabmob nyuajsiab thaum muaj kev timtsum.”


Muaj MHFA cov cobqhia nyob rau CSU, Chico thiab nyob rau Tehama County. Yog xav paub txog cov kev cobqhia no, mus saib rau ntawm www.eventbrite.com thiab mus nrhiav rau hauv “Mental Health First Aid” cov koobtsheej, thiab nyob rau “Red Bluff”. Losyog, hu rau Kelly Keith ntawm 530-527-8491 ext. 3713.


Xav paub ntxiv mus saib rau ntawm www.mentalhealthfirstaid.org.

 

“Txhuas hnub txawm yuav muaj kev txhawjxeeb losyog tshajlij, tabsis nws yeej zoo.”
- Rodney Cooper

 

Rodney Cooper tau muaj kev txhawjxeeb heev nrog nws txoj kev nyuajsiab losntawm tus kabmob nyuajsiab tau ntau xyoo. Tabsis tam simno ua tsaug rau txoj kev pab, nws npaj ntsoov txoj kev ciasiab rau nws lub neej pemsuab.


Thaijduab yog Paula Schultz

Tus Sau John Flynn

 

Kev Nrhiav Lub Teeb


Tomqab kev txiav txim txos tus kheej txojsias, Rodney Cooper nrhiav tau txoj kev ua neej

Tomqab tau muaj kev nyuajsiab psychotic episodes ua rau nws tau mus ua neeg tsis muaj vaj tsis muaj tsev nyob, Rodney Cooper tau mus sawv nws tus kheej rau ntawm ib lub hauv tsua.  Saib mus rau ntawm lub pasdej Half Moon Bay, nws tau xav haistias kheev lam muaj avqeeg yuav muab nws zuagzog mus rau hauv lub havdej, yuav ua rau nws kajsiab lug mus rau txoj kev tuag.
“Thaum koj muaj txiab muaj nkeeg rau txoj kev nyuajsiab, koj yeej xav tias ntshe yuav tsis rov zoo los ciaj neeg ntxiv lawm,” Cooper hais. “Koj yeej tsis pom lub teebci li. Koj yeej tsis ntsheeg koj tus kheej tias ntshe yuav pom abtsi ntxiv. Tabsi nws nyob nov yog haistias koj majmam yoog.”
Muaj ib lub davhlaus tshuab pawj yas tuaj, thiab Cooper dhia rovqab los rau tim lub pobtsuas. Lub puav limtiam tomqab nws tau txais mus rau hauv tsev khomob ua nws kuj rovqab zoo zujzus lawm.
Thaum tseem yaus, Cooper tau muaj kev nyuajsiab heev vim tsis muaj chaws nyob tomqab nws niam Pottawatomie thiab nws txiv Yurok tau coj nws los rau ib lub zos liaj zos teb me me ua yog tsis yog nyob rau tom lwv qhov chaws tsoomfwv tseg rau lawv nyob reservation lawm, txoj kev ntshaw yog xav kom los nyob rau ib qhov chaws uas nyob nrog neeg ntiajteb nyob raws Asmesliska tus npausuav uas yuav coj mus rau lub neej vameej.
 “Nws yog ib qhov nyuaj tshaj plaws,” Nws hais. “Nws nyuaj nyuaj heev rau kuv kawg nkaus li, los tham txog qhov tseeb tseeb uas tau tswmsim rau kuv lub neej taglos, coj los lujlim txog lub neeg ua yog ib tug Neeg Txumtim Asmesliska thiab tus uas tsis yog Neeg Txumtim Amesliska lub neej.”
Cooper’s txoj kev txhawjxeeb kuj zoo sibxws, cov Neeg Txumtim Amesliska tau tuag losntawm kev txos yus txojsias yog ob npaug tshaj li cov neeg thoob plaws lub tebchaws no. 
Tam simno, tomqab muaj kev pab rau sab kabmob nyuajsiab, Cooper nyob ruaj khov duas li thaum is thiab nws nrhiav tau kev pab nws tej kev nyuajsiab lawm.
“Txhuas tus neeg nyias muaj nyias txoj kev xav. Tib neeg daws teebmeem sibtxawv, tabsis sawvdaw yeej muaj txoj kev xav ib yam. Muaj yam kev pab ua pab tau kuv,” nws hais. “Saib ntawv yog ib txoj kev pab kuv.  Kos duab los pab kuv. Noj tshuaj los pab kuv. Nws pab kuv ua rau kuv totaub txog kev tshwmsim uas raug rau kuv yav dlau los lawm.”
Xav tias tej yam kev pab zoo lino, nws tau pom tias txhawb nqa rau txoj kev ua neej. Nws pab lwm tus neeg uas tau raug tus kabmob nyuajsiab zoo ib yam lino thiab.
“Kuv sibzog rau txoj kev tsem tawm kev tiv tus mob no,” nws hais. “Cov neeg tau tiv tus mob. Yog hais tias kuv muaj peevxwm yuav tshem tawm, kuv yuav muab kuv lub neej los tshem tawm tej mob ua cov neeg muaj no tawm, kuv yuav tau ua kuv txoj haujlwm.”
Txawm haistias nws tseem muaj kev nyuajsiab nrog rau txoj kev nyuajsiab los psychosis, Cooper nrhiav tau kev pab los tswj tej tsis zoo. Nws sau qhia txoj kev ua tau zoo zujzus, vam tias muaj ib hnub tej kev nws sau tseg yuav pab tau rau lwm tus. Tom qab 20 xyoo mus sawv saum hauv tsua, nws yog ib tug neeg sibzog npaj nws lub neej rov pemsuab.
“Kuv lub homphiaj yog yuav tsum ua neej nyob kom ntev li ntev tau,” nws hais. “Muaj ntau ntau yam uas kuv xav pom kom tshwmsim. Muaj ntau ntau yam zoo zoo kawg nyob rau lub neej tam simno. Txawm yuav yog tias txhua hnub yuav muaj kev txhawjxeeb losyog tshajlij tabsis nws yeej zoo.”
 

Ua licas thiaj paub

 

Yeej tsis muaj ib tug cim qhia ceebtoom rau koj haistias tus neeg ntawd xav txog kev txo nws txojsias. Nyob rau ntau zaus mas, yeej tsis muaj cim rau yus pom. Tabsi kuj muaj tej yam yuav qhia tau pab kom koj paub txog muaj tus neeg nyob rau txojkev phomsij yuav txo nws txojsias.


Peb yam koj yuav tau ceevfaj heev rau yog:


Pauv tus kheej txoj kev coj


Tus kawm txuj pauv nws txoj kev coj xwsli ceev heev daus lawm losyog mus ua tejyam abtsi ua phomsij heev lawm  los yeej yog ib tug cim ceebtom.


Tag kev cias siab rau txoj kev ua neej


Nws yeej muaj qees zaus muaj neeg tau tag kev cias siab rau lawv tus kheej rau qees lub sijhawm, tabsis lub sijhawm ntawd yuav qhia tau tias tus neeg ntawv puas muaj kev phomsij. Piv txwv haistias, “Kuv tsis xav mus rau ntawm qhov ntawv lilawm.”


Muaj neeg tau nruamsim


Tus nraumsim ntawv yog ib tug neeg tseemceeb muaj zoo kev phoojywg nrog yus, yog yus tsevneeg, yog yus cov phoojywg losyog ib tug yus paub los yeej yog ib tug cim qhia.
Qhov zoo tshaj uas yuav pab tau rau txoj kev txov yus tus kheej txojsias yog yuav tsum paub nrog nws tham ncajnraim rau tus neeg ntawv, “Puas yog koj yuav txov koj tus kheej txojsias?” Nws yeej nyuaj heev, tabsi qhi lub qhov ncauj txuas lus nrog cov neeg muaj kev phomsij yuav qhiv lub qhov rooj rau lawv mus nrhiav txoj kev pab.
Xav paub txog cov cim rau tus neeg uas muaj kev phomsij mus siab rau ntawm


www.suicideispreventable.org.
 

 

Kho kom peb cov Qub Tubrog zoo losyog nqawm
Muab kev pab sab kev nyuajsiab kho cov tau pab lub tebchaws

Tus Sau yog Kate Gonzales

 

Txoj kev xav ntawm peb lub tebchaws cov tau muab rojntshav mus puas lub tebchaws yog cov neeg muaj lub hwjchim siab thiab tshajlij ntxawj ntshe, tivthaiv nws lub tebchaws mus rau qhov zoo muaj zog. Pejxeem yuav xav txog txoj kev nyuaj ua cov tubrog tau tivthaiv sawvdaws thiaj nojqab pwsov.
Tabsi thaum los raug tus kabmob nyuajsiab thiab chimsiab txov tuskheej, qub tubrog yeej muaj kev nyuajsiab ib yam li sawvdaws.


Dr. Deland Peterson, ua yog ib tug thawj rau sab kev nyuajsiab rau cov qub tubrog sab Qaumteb Kalisfausnia rau  kev Nojqab Haushuv, pom tias muaj ntau yam kev kho tus kabmob nyuajsiab no muaj ntshis yuav zoo ibyam rau cov pejxeem thiab cov qub tubrog thaum lawv tau txaiv kev kho mob mus rau sab txov tus kheej txojsias. Nws tau ua haujlwm ncajnriam rau cov qub tubrog tau ntau xyoo us yog ua tus psychologist.


“Qub Tubrog los yog neeg, thiab,” hais Peterson, nws tuskheej los yeej yog ib tug qub tubrog. “Yog lintawv lawv thiaj li muaj cov kev nyuajsiab ibyam.”
Qhov tseeb ua muaj rau txoj kev nyuajsiab, kev sib nrauj sib tso, kev muaj mob ntev ntev heev los lawm, txiab nkeeg losyog kev nyuaj nyuaj muaj nrog los ntev ntev heev lawm, cov kev nyuajsiab txhuas lub sijhawm. Tejyam kev cuam ntsuam paug rau cov qub tubrog ua zoo li txoj kev pab rau pejxeem.  Ib qhov pivtxwv yog lub qhov txhab.


“Lub qhov txhab ua raug peb txhuasleej txhuastus,” Peterson hais. “Peb yuav tsum muaj kev kho tus kabmob nyuajsiab ibyam tsis hais tus muaj txiab muaj nkeev losyog tus tau raug lub qhov txhab. … Cov qub tubrog muaj ib txoj kev pab yuav los txo lub qhov txhab no.”


Yuav ua kom yoojyim rau cov muaj tus kabmob nyuajsiab tau txais kev pab, cov qub tubrog teem tuaj tshuaj tus kabmob nyuajsiab no ntawm qub tubrog lub tsev khomob. 


“Peb yuav tshuaj txog teebmeem dejcawv, PTSD thiab kev nyuajsiab, yog lintawv cov ua tuaj ntsib lawv tus kws khomob yuav tau txais cov kev tshuaj ntsuam no raw sijhawm.”


Hais txog txoj kev muslos kuj yog ib qhov teebmeem loj rau cov qub tubrog nyob rau yajsab cov zos me. Nyob rau Chico qub tubrog qov chaws tshuaj mob Outpatient Clinic muaj thaum neeg mus tshuajmob mam ntxiv nyiaj rovqab, qhov ntawv nyob ntawm yus cov nyiaj yus tau tais seb ntau los tsawg, thiab seb puas tsim nyog tau txais kev pab, thiaj yuav ua rau cov muaj mob tau txais kev pab rau ntawm lub tsev khomob. Lawv kuj muaj hu xovtooj pab, ua yoojyim rau txoj kev pab rau cov neeg muaj mob kom tau txais txoj kev pab kho lawv tus mob los ntawm lawv tus kwv khomob nrog lawv sib tham txog qhov mob ua yog muaj Qub Tubrog lub tsev khomob nyob nroog Sacramento, Oakland thiab lwm lub zos sibtham saib nyob rau hauv yeeb yajkiab.


Yuav pab kev nojqab haushuv kom zoo rau cov qub tubrog, cov qub tubrog siv cov kev pab ua tau pab lawv lawm. Cov kev pab muaj xwsli, pauv tus qauv nco kom nco tau cov cim— ua yog pab kom lawv kawm tau tej cim tshiab kev xav thiab pab txoj kev xav kom lojhlob mus rau qhov zoo xwb — thiab kho txog tus kheej, ua yog kawm txog kev sibraug zoo ntawm kev nojqab haushuv.


Tej yam ua tau zoo es txawm yog me me xwb los yeej yuav ua mus ntxiv nws yog Peterson txoj kev vam, thiab ua tau zoo yog qhia losntawm txoj kev pab tau ib tug zujzus. Rau tej tus qub tubrog, kuj txhais tau haistias yuav rov qab mus ua tau haujlwm liqub, rau lwm tus, yog pab kom lawv txawj muaj kev phoojywg rau lub neej tiam tshiab no.
“Peb qhia rau tias txoj kev pab yeej pab tau zoo thaum lawv ua abtsi los ua tau zoo duas qub tuaj lawm,” Nws hais.


Txoj kev tau kev pab los ntawm phoojywg thiab tsevneeg yog tus yawmsij pab kho tau zoo heev. Yog lintawv tej no yog ib txoj kev pab txhawb rau tej qub tubrog.


“Qub Tubrog yeej muaj kwv muaj tij thaum lawv tseem yog tubrog,” Peterson hais. “Ob sab yeej pab heev… pab losyog muaj kev pab pub rau lwm tus.”
Yog koj yog ib tug qub tubrog losyog paub ib tub qub tubrog uas nws xav txog txoj kev tua nws tus kheej, ciasli hu rau Qub Tubrog tus xovtooj 1-800-273-8255 tas ces nias tus zauv 1.
 

Anchor 1
bottom of page